en color grisenc ...

A vegades et trobo a faltar, algun moment se m'escapa i em costa recuperar els minuts emprats en recordar com ets per fora. Recordo vagament com són les teves mans, el teu nas i les orelles, el tacte dels teus cabells i la teva veu... No recordo els teus ulls, sé com em sento quan em mires però no aconsegueixo visualitzar-ho... Recordo perfectament la duresa de les teves cames i la suavitat dels teus llavis.

Et recordo en records sense imatges clares i en color grisenc, com si hi hagués sempre boira o teranyines entre els nostres cossos ...