odis ficticis

Aquesta nit he somiat amb tu i tot era normal; resulta que estavem junts i tot era normal. És curiós perquè, cada dia que passa, intento odiar-te amb una mica més de força i, en canvi, no trobo la manera que aquest odi fictici em sembli normal... i et miro des de la finestra: miro com treballes, com penses, el teclejar dels teus dits i el tall de cabell tan curt que t'has fet. Et miro i no et reconec. Et miro i no reconec els meus sentiments, gens ja no em sembla normal com en aquell somni però, avui m'he despertat i t'odiava una mica menys que ahir ...